Telegram cunsumadëures jenà - forà 2016

Newsletter
Wenn Sie im KonsumentInnenschutz auf dem Laufenden sein wollen, abonnieren Sie kostenlos das Verbrauchertelegramm als Newsletter.

 

------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

 

Digitalisaziun di dac di paziënc: la ZC damana indô da gní trata ite tles dezijiuns
Le consëns informé sön le tratamënt di dac sensibli di paziënc mëss gní garantí ince en conscideraziun dl Regolamënt europeich sön la proteziun di dac personai nü

Aladô de ci che é gnü detlaré dai responsabli orarál ester ciamó dui agn tl Südtirol por mëte tla rëi i sistems d'informaziuns sanitars. Le sistem nü sará porchël tla rëi do la jüda en forza dl Regolamënt europeich sön la proteziun di dac personai nü. Le sistem nü, che é tl laur da gní lauré fora, messess porchël respeté ince i prinzips scric tl regolamënt nominé dessura. Ajache al é ciamó tröc dübi sön les modalités de tratamënt di dac personai tl ciamp sanitar, vál debojëgn che al vëgnes atira tut en conscidraziun i interesc di consumadus tres süa rapresentanza.
Por podëi avëi n sistem sanitar davëi efiziënt, él da s'audé che an pois conzede a vigni dotur da podëi ti rové pormez ai dac, a düc i dac, de sü paziënc che é gnüs registrá tl sistem, zënza che i papiers clinics sön papier vëgnes ortiá ia y ca a paiamënt y a na moda incompra. L'azes ai dac conzedess ince da ne fá nia dui iadi i medemi ejams y da mëte a desposiziun i dac por les emergënzes, i papiers clinics, i resultac di ejams fac y les diagnoses, sciöche ince da documenté la soministraziun dles medejines, fajon a na moda da tigní fora incoerënzes ince da scrí tratamënc.
Mo te döt chësc mëssel ti gní dé la medema importanza al “consëns informé” di paziënc. La ZC arata porchël che al vais debojëgn da tó pert al prozes d'elaboraziun dles modalités sön la racoiüda di dac di paziënc deboriada cun d'atri rapresentanc di interesc, por podëi bele da atira inant ciafé sö i tröc aspec critics ciamó presënc y podëi, de conseguënza, elaboré les sconanzes plü adatades.

 

Alarm dla ZC: i paiamënc zënza contanc fej deventé i consumadus “de spidl”

La ZC iudichëia a na manira dër critica la novité portada ite dala Lege de stabilité dl 2016 che ti scrí dant ales impreses che ares mëss azeté paiamënc cun chertes de debit y de credit ince por de pices somes. Por che che ne se tëgn nia sarál preodü sanziuns. Al é prigo che döt chësc rapresentëies “le scomenciamënt dla fin di contanc”, insciö comentëia le Diretur dla ZC, Walther Andreaus. I contanc é por cer versc ince na moda por sconé la privacy: paiamënc virtuai, chël ó dí zënza contanc, lascia fostüs informatics, che vëgn sfrutá tres deplü a livel comerzial, ince por fá i “profii” di consumadus. Les usanzes de vita da vigni de registrades insciö y analisades fej a na moda che an sais döt di consumadus. Implü messess i consumadus “paié le cunt” dl'operaziun – o les comisciuns aplicades dales banches ai paiamënc cun cherta – tres cosć sigü majeri.
A pert chësc, scona i contanc ince dal “interes negatif”. Bele da n pez baia i economisć de co che an podess baié sö da consumé i consumadus che sparagna plü ion. Zënza contanc podess les banches zentrales, i istituc bancars y la politica eserzité n'influënza nia da püch sön ci che i un sparagné y porchël ince sön nosta vita da vigni de. Y chësc, ince sce la Costituziun taliana scona a na moda dër tlera le sparagn dles families!
Le paiamënt zënza contanc, che vëgn fat cun formes dër asveltes, y la desponibilité da avëi tresfora n meso de paiamënt podess porté ince tröpes porsones a cumpré a na moda falada o adoré massa gonot les chertes de paiamënt, y condüje porchël ince a formes de suraindebitamënt.

 

Garanzia di produc: tosc de mius regoles por che che cumpra online

La Comisciun Europeica ó uniformé y mioré a livel europeich les normes sön la garanzia legala. La ZC vëiga de bun edl la novité, mo é critica devers dl'intenziun da stabilí normes de garanzia desvalies danter canai de cumpra online y canai tradizionai.
Cina aldedaincö velel te döta l'UE n tëmp de garanzia legal de altamo dui agn, che prevëiga la “inverjiun dla groaria dla proa” do 6 mëisc. Ti pröms 6 mëisc dala cumpra de n bëgn mëss le venditur desmostré che la marcianzia n'â nia defec bele canche ara ê gnüda venüda. La Comisciun Europeica á dé jö sëgn na proposta aladô de chëra che l'inverjiun dla groaria dla proa vëgn a se le dé impormó do dui agn por les venüdes a destanza – chësc reverda dantadöt les venüdes online.
La proposta dla Comisciun miorëia sigü i dërc di consumadus talians, mo comporta ince n frazionamënt dl dërt de garanzia aladô dl canal de venüda. Aladô dla ZC él damí sce al é normes uniformes a livel europeich, varëntes por vigni canal de venüda.

 

La trapolada di gasc de desćiaria de Volkswagen: patruns de seria B?
“No a na desfarënzia de tratamënt”

Por n stlafun de patruns de veicui Volkswagen tl Südtirol y por 650.000 patruns te döta la Talia laora la Volkswagen a n plann d'adatamënt dl software manipolé. I cliënc dla Volkswagen interessá dal proiet messess gní informá diretamënter por posta dala impresa d'auti. Ti USA á indere la Volkswagen lascé alsavëi che ara ti dará a düc sü cliënc danejá n'indenisaziun de 1.000 dolars. Chësc desmostra che ti USA, olache i controi de setur sön l'industria d'auti funzionëia, ti vëgnel pité ai utënc trapolá ince indenisaziuns.
La Zentrala di Consumadus, sciöche ince d'atres assoziaziuns europeiches di consumadus, arata che “nüsc cliënc Volkswagen” ne dess nia ciafé n tratamënt d'indenisaziun desvalí o plü bas y che porchël messess la Volkswagen stlarí sciöche ara ó ademplí les ghiranzes di consumadus talians y europeics.
Na pert dl problem é gaujé dal'aziun protezionista dles autorités de control y de n valgönes perts politiches che stlüj i edli dan i controi nia adatá dl setur dl'industria di auti. Al é insciö che la politica devënta un di problems che tëgn sö le bun funzionamënt dl setur di auti. Döt chësc á porté a na gran trapolada a dann de tröc consumadus.

 

É la frutosa la sort de zücher “plü sana”?

L'ordöra y n valgönes sorts de verzöra é bones duces por mirit dla frutosa. Tröc de nos assoziëia la frutosa a “sanité y natural”. Tla produziun alimentara vëgn la frutosa o le sirup de frutosa sovënz adorá impede le zücher industrial. La frutosa é da ciafé por ejëmpl tles boandes analcoliches o tles boandes “wellness”, tles baretes fitness o ti produc da lat. Tröpes porsones ne sá indere nia, ince sce ares mët averda ala sanité, che sce an consüma tröpa frutosa pól gní a se le dé desturbs al metabolism di grasc, resistënzes al'insulina y n aumënt de pëis. Bele 35 grams de frutosa a past vëgn conscidrá na cuantité “critica”.
A n valgönes boandes ti vëgnel ajunté cina a 40 grams de frutosa al liter. Bele n iogurt “cun püc zücri” pó nen contigní 15 grams. Les indicaziuns sön les confeziuns sciöche “manco duc”, “cun manco zucher” o “cun zucher d'öa” é indicadus indirec de n gran contignü de frutosa.

 

Co fejon pa da reconësce i alimënc zënza öre de palma?

Da dezëmber dl 2014 mëssel gní dé dant la provegnënza di grasc y di öri vegetai di produc. Tla lista di ingrediënc ciafunse por ejëmpl öre de palma, öre d'orí o öre de coco. I consumadus pó porchël s'informé sön la sort de öre adoré tla spëisa.
L'öre de palma é tl zënter de critiches che vëgn tres majeres. A livel internazional á la gran domanda de chësc öre, che costa püch y é dër versatil, porté pro al desboscamënt de tres de majeri raiuns de bosć tropicai. I esperc se tëm da de gran conseguënzes por l'ambiënt y por le clima, la biodiversité y les popolaziuns indigenes.
N valgügn produturs tol öre de palma zertifiché. La zertificaziun dl RSPO (Roundtable on Sustainable Palm Oil) fissëia i standarg minimai por fá a na moda che la coltivaziun de palmes da öre sides plü sostenibla.

 

Ciodí fej pa la faziun "yo-yo" a na moda che tó jö chili ne sides nia n suzes?

I aratun da ester propi sfortuná: pornanche i un stlüt jö cun suzes la fasa finala de na dieta radicala, pél che i chili fejes aposta da se mëte indô sön la punza o sön i üfs. Chësc vëgn dala faziun yo-yo: tó indô sö te püch tëmp, do avëi tut jö cun gran fadia. Le fenomen é conesciü, mo sovënz ne conesciunse nia i prighi che é doia.
Chësta faziun yo-yo (o tó jö y sö chili) se manifestëia canche i fajun dietes da fan o balanzades damat. Te chësc caje respogn nosc organism cun na cuntra-ataca: sce an consüma cotan manco calories, mët a jí l'organism na sort de smendradú d'energia. Chësc ó dí che düc i prozesc metabolics vëgn fac cun na sort de “sparagn energetich”: i plomac de gras vá zoruch plü plan y le consum de energia canche an palsa vá jö al minim.
Chësc consum energetich bas romagn ince do avëi stlüt jö la dieta y por chësta rajun tolon indô sö dër debota do la dieta, ince cun n'alimentaziun normala. Chësc é le mecanism responsabl dla faziun yo-yo, che porta pro alalungia a n aumënt de pëis costant.
Por evité chësta frustraziun sides mentala che fisica, mësson ti avëi crëta a programs por tó jö pëis graduai, che prevëiga sides n mudamënt dles usanzes alimentares, che l'eserzize fisich costant, portan a tó jö ca. 1 o 2 kg al mëis.

 

Obligaziuns subordinades & co: saste ci che te as tles mans?
Tl tëmp dl “bail-in” vál debojëgn de na majera consapevolëza

La ZC pita le control dla documentaziun bancara

Les aziuns bancares, dantadöt de banches nia cuotades, n'é nia produc finanziars che vá bun por vignun. So degré de risch é sambëgn “alt” y porchël él damí che che che n'ó NIA risćé so capital schives chësc afar. Implü él titui “nia licuig”, chël ó dí che al é dër ri, o feter nia poscibl, da i vëne, dantadöt canche ara ne ti vá nia bun ala banca.
Ince les obligaziuns subordinades incorporëia n gran prigo tl caje de na instabilité bancara. Plü dalunc che süa scadënza é (sovënz baion de titui che á na dorada ince de 5/6 agn o deplü), maiú sará le prigo da perde so capital tl caje de n peioramënt dla solidité finanziara dla banca che les á dades ca. Sce al vëgn spo a se le dé la prozedöra de bail-in, é do les aziuns, les obligaziuns subordinades chëres che "vëgn tutes ca" y spo ... bona nöt. Vá ma spo a recuperé i scioldi dan signoria...
Por che che les á bele cumprades dan n valgügn agn o mëisc, é sëgn la sora cossa che an pó fá chëra da ti fá fá a val' espert independënt n control dla documentaziun sotescrita tla banca por valuté ince ci che é deventé plü prigorus cun les regoles dl bail-in.

like-512_0.png

like-512_0.png