Telegram cunsumadëures mà - jügn 2016

Newsletter
Wenn Sie im KonsumentInnenschutz auf dem Laufenden sein wollen, abonnieren Sie kostenlos das Verbrauchertelegramm als Newsletter.

------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Roaming foradecá tl'UE: segnalaziun ales Autorités por i pachec ativá automaticamënter
Dantadöt le Südtirol é atoché
ZCS: al é damí da se chirí fora i sorvisc aladô de ci che an adora!


Dai 30 d'aurí incá vel tl'UE prisc mascimai nüs por le telefoné mobil y la conesciun internet mobila foradecá ti stac dl'UE. Al é tler che i gesturs á reagí ai limic nüs y ti ativëia a süa clientela "pachec por l'ester arjigná bele danfora" che costa zirca da 2 cina 6 euro por de d'adoranza.
Y cal é pa le problem? Püc y degügn ne sá tan che na cherdada, n SMS o na conesciun cörta a internet foradecá costes veramënter cun i limic de roaming nüs.
Al sará les Autorités de control che messará tó na dezijiun sce l'ativaziun automatica de chisc pachec surapró al contrat ti corespogn o no ai prinzips de coretëza comerziala. La Zentrala di Consumadus dl Südtirol (ZCS) ti á mené segnalaziuns al'Autorité por la telecomunicaziun (AGCOM) y al'Autorité de control dla Concorënza y dl marcé (AGCM).
Zacotan de consumadësses y consumadus s’á lascé alsavëi che al é valgamia ri o feter imposcibl da dejativé indô i pachec preativá; ince chësc él gnü alzé fora tles segnalaziuns.
Te vigni caje: dan da pié ia él da ciaré do les impostaziuns che an á sön le fonin, por che al ne vëgnes nia a s’al dé updates automatics che comporta cosć da de plü nules. Tla ZCS él a desposiziun na consulënza aposta por le setur dla telefonia.


Assiguraziun dl auto - „Black Box“
Premies bunmarcé – sce i sëis a öna da se lascé controlé


Chisc dis dess le Senat tó na dezijiun sön n dessëgn de lege che, sce al gniss aprové, portass para n valgönes novités tl setur dl’assiguraziun dl auto. Danter chëstes novités él ince chëra de na regolamentaziun che vëiga danfora n sconto obligatore te certi caji.
Insciö vëiga le dessëgn de lege danter ater danfora ince na reduziun "nia da püch" dla premia sce al vëgn istalé te auto na insciödita „scatora foscia" (black box). Chësc aparat vëgn istalé tl veicul y registrëia le comportamënt dla porsona assigurada che rovënn l’auto. A chësta moda ne jissera nia plü tan saurí da trapolé l’assiguraziun, l’injin daidass recostruí la dinamica de inzidënc y tl medemo tëmp gnissel ince arbassé les tarifes. La Zentrala di Consumadus dl Südtirol á indere bele dl 2014 mostré sö dui problems concrec de chisc aparac: de un n vers él prighi por la sanité y dal ater vers ne vára nia plü da mantigní la sfera privata.
La trasmisciun de dac porta pro ala creaziun de n ciamp eletromagnetich sterch che ess na faziun negativa sön les porsones che é t’auto. Implü che che se lascia istalé na scatora foscia lascia senté te auto na dërta „spia“: naota che l’aparat é istalé abinel adöm informaziuns sön le comportamënt dla ciafera o dl ciafer y ti mëna inant chisc dac al’assiguiraziun o a na sozieté terza. La porsona assigurada vëgn controlada meter por meter y lapró ne sára nia olache sü dac röia y ci che al vëgn spo fat impara.
De plü informaziuns él da ciafé sot a www.verbraucherzentrale.it.


Bonus fiscal pro mini-condomini: scemplificaziun dles condiziuns fiscales

Cun la zircolara n. 3/E di 2 de merz dl 2016 á l’Agenzia dles Entrades ciamó dé fora n valgügn stlarimënc por ci che reverda les condiziuns fiscales che messess gní ademplides por ti rové pormez ai alisiramënc fiscai liá a laurs de restrotoraziun (detraziun dala cuta dl 50% aladô dl articul 16-bis dl DPR 917/86) y de ressanamënt energetich (detraziun dala cuta dl 65%), sce ara se trata de intervënc sön döt le frabicat che é classifiché sciöche „mini-condomine“ (chël ó dí ciasa da de plü families cun plü co un n proprietar y cina a ot unités abitatives).
Por scemplifiché les condiziuns burocratiches á l’Agenzia dles Entrades ejaminé ciamó n iade la problematica y á trat derevers la ghiranza de n numer de codesc fiscal aposta por mini-condomini cun la zircolara n. 3/E di 2 de merz dl 2016.
Dit en cört: an ne mëss nia plü fá domanda de n numer de codesc fiscal aposta por le mini-condomine. Les aziuns gnüdes a s’al dé sön la basa dles desposiziuns da denant dades dant dessura é da conscidré dërtes.
Al vëgn aconsié da se tigní te vigni caje poscibilmënter avisa ales prescriziuns fiscales sce an ó se anuzé de alisiramënc dla cuta, por ne risćé nia che le bonus fiscal vëgnes straiché dopró o che an ciafes straufunghes. La Zentrala di Consumadus é a osta desposiziun por informaziuns de chësc vers.


Sparagné energia pro dlaciares y frescares

I dis vëgn plü lunc y cialc. Le scialdamënt vëgn destodé y ince la löm resta tres plü gonot destodada. Mo le sparagn sajonal pó ciamó deventé majer sce an fej n valgönes cosses implü.
Canche an puzenëia da d’aisciöda desson desdlacé les dlaciares y frescares por les delibré dala dlacia che s’á formé. Ma cun chësc pón sparagné pro na dlaciara presciapüch 6% dl consum energetich deache bele 1 n milimeter de dlacia aumënta le consum d’energia dl 6%.
Le consum de forza eletrica fej fora zirca ¼ de döt le consum energetich de na ciasa. Cun le desdlacé pón sparagné tröpa energia y scioldi.
De plü consëis él da ciafé sot a www.verbraucherzentrale.it.


Frabiché abitatif: tó jö finalmënter le convenzionamënt „etern“
ZCS: sparagné scioldi n’é nia atratif, porchël él da sostigní le sparagn imobiliar


Dan da ot agn él gnü mudé la lege urbanistica provinziala y an é passá da n lian de vint agn pro abitaziuns convenzionades a n lian ilimité tl tëmp y porchël etern. Frabiché convenzioné ó dí, aladô dl articul 79, che l’abitaziun pó ma gní venüda inant a porsones residëntes te chësta provinzia o che laora chiló y ara pó ma gní afitada a porsones dl post o che laora chiló al prisc dl afit provinzial y nia al valur de marcé. Sciöche compensaziun ne n’á le comitënt degügn cosć d’urbanisaziun.
Ci che somëia ester valch de rajonor y linear (les abitaziuns vëgn fates sö miumarcé y é spo a desposiziun dla popolaziun locala), ne porta indere nia vantaji por düc che che fej pert.
Chësc scomëncia bele pro le prisc de cumpra: abitaziuns convenzionades n’é nët nia miumarcé co d’atri imobii, chël ó dí che che che sparagna pro i cosć d’urbanisaziun é sovënz les firmes de costruziun. Sce an oress spo te n secundo momënt afité l’abitaziun cumprada, spo mëssera gní afitada al prisc dl afit provinzial che é sot a chël dl afit dl marcé. Te chësc contest él ince da dí che le convenzionamënt resta impé ince sce al n’é nia gnü damané contribuc dla provinzia no por la costruziun no por la cumpra. „Aladô de na destribuziun iüsta di vantaji y di dovëis fossel bun da dé fora cun prescia normes nöies“, mina le diretur dla Zentrala di Consumadus dl Südtirol.
De plü informaziuns é da ciafé sot a www.verbraucherzentrale.it.


Ghiranza dla Banca d'Italia: al é da apliché i fic negatifs!
Imprësć por frabiché: i parametri de basa toma inant


Dan da n valgönes edemes ti á mené la Banca d’Italia a dötes les banches na comunicaziun cun chëra che ara ghirâ che les banches tirass jö dal spread (maioraziun di fic) i parametri negatifs (euribor 1M, 3M o 6M). Les reclamaziuns che ti é rovades ala Banca d'Italia é stades la rajun de chësta comunicaziun: te chëstes gnôl contesté le fat che les banches aplicass zënza dí valch n "limo de nul" ai parametri de basa, impede i valurs negatifs.
L'Organ de control dles banches ti á racomané ales banches da se tigní ales desposiziuns de contrat y nia apliché n limo de nul ai parametri di fic negatifs. Ince la Zentrala di Consumadus s'á dé jö cun n te caje y é stada bona da arjunje che le parameter negatif (euribor 3M) gniss trat jö dal spread.
Düc che che á n credit da paié jö, che ne vëiga danfora degun limo, dess ciaré do sce le parameter negatif dl euribor vëgn bëgn trat jö dal spread.
I valurs dl euribor é tl ultimo ciamó jüs jö n iade y plü dessigü jarái jö inant, do che la Banca Zentrala Europeica (EZB) á arbassé ai 16.03.2016 ciamó n iade i fic sön les deponüdes che é sëgn a -0,40%. Na compensaziun danter spread y euribor negatif ó dí por che che á n credit da paié jö, che la rata da paié vigni mëis é mëndra. Sce i tolun ca por ejëmpl n imprëst de 200.000 euro cun n spread de 1,5% y na dorada de 15 agn: la detraziun dl valur euribor da 1 n mëis (euribor 1M -0,33%) porta a spargné presciapüch 360 euro al ann respet al'aplicaziun de n "limo de nul".


„Imprëst vitalize ipotecar" - Ponsiun da imobii
ZCS: na bona ocajiun o n plajëi ales banches?


Che che oress ciafé n pü' plü de ponsiun podará le fá cun l'aiüt de süa ciasa o de süa abitaziun de proprieté y pó impó vire inant laite.
Cun n "imprëst vitalize ipotecar" (prestito vitalizio ipotecario) pó na porsona che á plü co 60 agn y é proprietara de n imobil ciafé n imprëst dala banca y sciöche garanzia mëssera lascé porté ite na ipoteca de pröm degré lassura. Cina che le debitur é en vita ne mëssel nia se cruzié da paié zoruch l'imprëst. Sce do süa mort tol sü arpadus la dezijiun da ne paié nia jö le credit, pó la banca vëne l'imobil y insciö rové pro sü scioldi.
Chësta forma de imprëst ti dá la poscibilité ala proprietara o al proprietar de n imobil da trasformé na pert dl valur dl imobil te licuidité. Canche le debitur mör él i arpadus che pó tó na dezijiun sce paié jö le credit o vëne l'imobil ipoteché metü sciöche garanzia dl debit. Tl pröm caje paii zoruch le debit y pó se fá fora cun la banca cares che é les modalités de paiamënt: a rates te n tëmp determiné o döt te un n iade ala fin dl tëmp de finanziamënt.
Deache les normes é completes nen vára sëgn ma plü da aspeté les ofertes dles banches. Pormó iló vára da valuté sce chësta forma de finanziamënt convëgn veramënter o no. Te tëmps de crisa podess chësc orëi dí por valgügn avëi atira na desponibilité de capital, mo an mëss sambëgn mëte averda ales condiziuns sotescrites por paié jö le debit. Te vigni caje fossel bun da tó de te dezijiuns te familia por che i arpadus ne ais nia spo n de sorpreses desplajores. Deache i savun dal'esperiënza de d'atri paisc che al é da fá cunt cun fic efetifs dër alc, podess l'imprëst vitalize ipotecar ester interessant dantadöt por porsones en ponsiun che n'á degügn mituns.

like-512_0.png

like-512_0.png